DIA 1: Barcelona – Genève – New York

Dijous, 30 de juny de 2011

Ens aixequem a les 5 del matí i, al cap de mitja hora, ja estem amb el cotxe en marxa direcció a la terminal 1 de l’Aeroport de Barcelona. A les 7 del matí ja som allà i, després de facturar una de les maletes (les altres dues són equipatge de cabina) ens dirigim a la porta d’embarcament per esperar fins a les 9, l’hora prevista de sortida del vol fins a Genève.

El nostre avió, de la companyia Swiss Air, surt puntual i, un cop aterrem a Genève ens envien a una petita sala on revisen passaports i targetes d’embarcament pel segon vol, que surt al cap d’una hora i mitja, amb destinació a l’aeroport John Fitzgerald Kennedy, Nova York. 

El viatge es fa llarg, però per passar l’estona, tens una petita pantalla on poder veure la ruta que farà l’avió, escoltar música, jugar a jocs i veure algunes pel·lícules.

Swiss Air no està malament. A l’hora de dinar ens donen un plat de raviolis, una amanida, pa i un tall de pastís de poma. Més tard reparteixen pizza quatre formatges i gelat de vainilla. I, durant tot el vol, van passant a repartir begudes (aigua, te, cafè...).

Un cop aterrem al JFK ens fan passar cap a la duana. Ens agafen les empremtes digitals, ens fotografien i fan les típiques preguntes sobre la duració del viatge, el motiu d’aquest, la data de retorn, etc. Un cop passada la duana ja podem anar a recollir les maletes i trucar a l’hotel perquè ens vinguin a recollir.

Ens allotgem en el Pan American Hotel, en una habitació amb dos llits dobles, situat a Queens Boulevard, que està força bé de preu en relació al que et pot costar un hotel a NYC. Tot i estar situat a Queens, gràcies al metro, pots arribar relativament ràpid al centre de Manhattan.

Un cop instal·lats decidim anar a fer un volt pel centre. En hora local són al voltant de les 4pm però per nosaltres és com si ja fossin les 10 de la nit. Segurament el nostre cansament és el causant de que, les primeres hores que passem a “La Gran Poma” no siguin massa agradables... Estem morts de són, fa calor i, a Times Square, hem d’estar atents per evitar xocar amb les rierades de gent que passen per allà. Finalment decidim anar a sopar en un restaurant que ens havíen recomanat, el Tony’s di Napoli, un italià que fa racions on en mengen dos o tres persones (si hi aneu, no us perdeu el brownie de postres, que ve acompanyat de gelat de vainilla, nata i xocolata desfeta per sobre! Deliciós!).