DIA 12: Las Vegas – Williams

Dilluns, 11 de juliol de 2011

Entre que ahir vam anar a dormir tard i que, avui, no tenim “res” a fer, ens despertem tard i, després de fer una última ullada a les instal·lacions de l’hotel Planet Hollywood (piscina amb vistes a la Torre Eiffel de l’hotel Paris, casino a vessar de gent tot i ser ben d’hora...) sortim a l’Strip per buscar algun lloc on esmorzar.

Finalment acabem en un restaurant “pijillo”, molt maco de fora, però amb preus que piquen una mica. Encara que l’esmorzar el disfrutem bé, ja que, tot i ser típicament americà (truita de formatge, patates braves, ketchup i unes torrades de bon matí!) està boníssim.

Un cop amb la panxa ben plena agafem el cotxe i diem adéu a la ciutat del pecat per seguir en direcció Grand Canyon. Allà ens allotjarem a Williams, un poblet (típicament de l’oest americà) que hi ha a l’entrada del parc.

De camí, però, ens aturem a Seligman. Un altre poblet d’Arizona. On dinem uns tacos molt bons en un mexicà i fem una volta per les botiguetes (però se’ns posa a ploure una mica, i hem de tornar ràpidament cap al cotxe).

A mitja tarda arribem al Howard Johnson Express Inn, el nostre hotel de Williams. Tenim una habitació al primer pis, on s’hi puja per unes escaletes emmoquetades de color verd fosc. No és res de l’altre món, però per dormir, ja n’hi ha prou. A més, a la planta baixa tenen el menjador amb unes quantes taules. Tenim l’esmorzar inclòs i, la seva màquina de gofres, la recordaré tota la vida com la que fa els millors gofres del món!

Per acabar de passar la tarda fem un volt pels carrerons del poble. Fem algunes compres de souvenirs a les botigues del voltant (n’hi ha de molt curioses, totalment plenes de roba i botes de “cowboy”, o bé amb tot d’objectes de tribus índies americanes) i acabem anant a sopar a la terrassa d’un restaurant amb un home que toca música country en viu amb la guitarra.